El nombre de pisos pastera a l’Hospitalet de Llobregat s’ha reduït a la meitat gràcies a la mediació, instrument impulsat pel Servei de Mediació Comunitària. La mediació és l’eina que s’encarrega d’orientar la gestió de conflictes veïnals amb l’objectiu de generar espais d’inclusió social. Malgrat la resolució d'un centenar de casos segons l’Ajuntament de l’Hospitalet, persisteixen les queixes de veïns i oposició. Conchi Lanseros, veïna d’un pis pastera, assegura que la mediació no ha servit per res ja que “es bastante difícil poder mediar con alguien que no vive ni dentro del piso y cuando cada cuatro días había quince o veinte diferentes”.

El debat sobre els pisos pastera de l’Hospitalet continua viu. CiU ha presentat una moció al ple denunciant la falta d’acció i la poca preocupació mostrada per l’Ajuntament. Tot i la reducció a la meitat de pisos sobreocupats, els veïns afectats consideren que no n’hi ha prou i que hi ha hagut una escassa implicació local. Conchi Lanseros, veïna d’un pis pastera, afirma que “l’Ajuntament no sap què fer perquè estan molt malament assessorats”, tot i existir una Llei del Dret a l’Habitatge i un Decret d’Habitabilitat.

Fa més d’un any que els veïns de Cabrera de Mar estan dividits pel conflicte existent entre els residents del Pla de l’Avellà, l’Ajuntament i el Club de Tennis La Genera. Un conveni entre el club esportiu i el consistori va determinar, el passat juliol, el trasllat de les instal•lacions esportives a un espai públic de 10.500 metres quadrats, un sòl que serà requalificat i cedit durant 30 anys per l’equipament privat. A canvi, l’Ajuntament utilitzarà els antics terrenys per edificar vivendes algunes de les quals seran de protecció oficial. Després d’intentar dialogar sense èxit amb el govern, els veïns porten el text davant de la fiscalia.

Els barcelonins pateixen els turistes que visiten la ciutat. Les queixes dels veïns del Park Güell no són una excepció. La Sagrada Família, la Catedral i les Rambles també són atraccions turístiques afectades per aquesta massificació i la incompetitivitat de l’Ajuntament per gestionar-la. Després de les obres de l’AVE i l’amenaça d’enderroc d’un edifici proper al temple, els veïns de la Sagrada Família s’enfronten a la invasió dels autobusos turístics. A la Catedral, per evitar aglomeracions, es va fixar un preu i un horari per a turistes i residents. I els veïns de les Rambles denuncien una degradació fruit de la inseguretat i la brutícia.

El cofundador de l’Associació d’Amics del Park Güell i secretari de l’Associació de Veïns de La Salut, Ernest Gutiérrez, afirma amb contundència: “Barcelona és un destí turístic i els barcelonins som un destorb”. Assegut en un dels bancs del Park Güell, pròxim a la casa de Gaudí, Ernest denuncia la massificació i la degradació sobre el Park Güell. Alhora recrimina l’actuació oportunista de l’Ajuntament : “S’ha de controlar el flux de gent sobre el Park Güell però no mercantilitzar el parc, aprofitant l’avinentesa per treure duros per un tub sense cap mena de control, en benefici de no se sap ben bé qui i per mantenir no se sap ben bé a qui”.